REFLEXIONS

AQUESTA SECCIÓ DEL BLOG M'HA SERVIT PER COMPARTIR LES REFLEXIONS , ELS PENSAMENTS, LES OBSERBACIONS... QUE HE EXPERIMENTAT EN AQUEST PERIODE DE PRACTIQUES , HE POGUT VIURE QUINA ES LA LABOR D'UN PSICOPEDAGOG,,PROFESSIÓ QUE M'AGRADARIA DEDICAR-ME EN UN FUTUR DESPRÉS DE HAVER FET 20 ANYS DE MESTRA.

                                           

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


23-05-2013   REFLEXIÓ FINAL

QUIN VALORS PODRIA DESTACAR:

PACIENCIA, PERSEVERANCIA´, HUMILITAT, AFABILITAT, TRANQUILITAT, LENTITUT, EFECTE, TENDRESSA, NATURALITAT, ESPONTANEITAT, ....

QUE ENS ENSENYEN:

CONSTANCIA EN UN MÓN QUE ES VALORA LA SUPERFICIALITAT
TRANQUIL.LITAT EN UN MÓN GUIAT PER LES PRESSES
AMOR DESINTERESSAT EN UN MÓN QUE ES MOU PELS INTERESSOS
 A VIURE EL MOMENT PRESENT EN UN MÓN QUE VIU PENSANT EN EL PASSAT I EL FUTUR

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

22-05-2013

SIGUEM CONSTANTS

Si algú en aquest món ha de lluitar per aconseguir qualsevol cosa  a la vida aquests son els nens amb SD, per tant ells són constants i per tant nosaltres psicopedagogs, pare ,mestres... siguem constants en el que pensem que poden aconseguir, pel que fa als habits personals, aprenentatges, relació social... no posem portes al camp.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
21-5-2013

APREN A VALORAR LES PETITES FITES...

Quan un nen amb SD menja  sol, es renta la cara sol, puja les escales... qualsevol cosa per petita que sigui suposa una satisfacció molt gran pels pares, que en algun moment s'han plantejat si en realitat el seu fill ho podra fer. Al cal i a la fi encara que se'na oblidi LA VIDA NO ES MES QUE UNA SUCCESSIÓ DE PETITES FITES I PROJECTES MOLT PETITS



-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
20-5-2013

RESPECTEM EL SEU RITME

Alerta !!!!!!! estem empenyats en introduir.los en un món ràpid , volem que fassin les coses depressa, que entrin en el joc de la competitivitat .... per tot aixó fem activitats de estimulació, reforços... es necessari???? o cal que vagin seguin el seu ritme??? la conclusió es que cal fer totes aquestes coses per ajudar-los a desenvolupar-se però tenint present que el món es molt ràpid i dificil i que ells tot i que han d'estar integrats en aquest món sempre seguiran el seu propi ritme no podem pretendre que s'enrrolin del tot en la  bogeria d'aquest món, i si ho intentem serà una gran frustració

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
19-05-2013

REFLEXIÓ PER ELS PARES QUE SENTEN UN GRAN DESCONCERT A LA SEVA VIDA PER TENIR UN NEN AMB SD

"NO ESPERIS MES, LA FELICITAT CONSISTEIX EN VALORAR EL QUE UN TE, NO EN TENIR EL QUE UN VOLDRIA, CONTENTARSE AMB EL QUE CADA UN ES I TE ES SINOMIM DE SASTISFACCIÓ VITAL. QUI ACCEPTA I ASSIMILA AQUESTA MAXIMA  ES SENTIRA INSATISFET

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

18-5-2013

VES A POC A POC, NO TINGUIS PRESSA

he de reconeixer ara que ja estic acabant aquest blog i he reflexionat molt sobre el tema, que estan acostumada amb una classe d'una escola tot el que programava costava molt de consolidar i he hagut d'acceptar que cal donar temps al temps, i repetir moltes vegades els coses, i amb tot i aixó a vegades no s'aconsegueix o es veuen com regressions... missatge:  tranquil.litat tot el que es fa serveix per alguna cosa encara que el resultat no sigui inmediat... cal anar fent i no tenir pressa ni desanimar.se.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
17-5-2013

VIU EL PRESENT

AQUEST ES EL LEMA QUE HEM DE TRANSMETRE ELS PROFESSIONALS ALS PARES. El que es veu sovint es que gasten molta energia pensant que sera del seu fill el dia de demà, sobretot quan per llei de vida ells ja no hi siguin. El futur no el sap ningú, per tant VIVE EL PRESENTE 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

16-5-2013

SINTONITZA AMB ELS SENTIMENTS DELS ALTRES

La empatía es la capacidad para captar lo que los demás sienten, que no significa sentir lo mismo

que ellos, pero sí saber lo que están sintiendo (Goleman, 1997).

He observat que els nens amb sindrome de down son uns lluitadors, penso que des del mateix moment de la concepció ja que en condicions adverses arriben a bon port. També he observat que són molt sensibles al estats d'anim de les persones que tenen com a punt de referencia, per tant cal ASSESSORAR ALS PARES QUE EL QUE SENTEN ELLS HO CAPTEN, PER TANT ALERTA AMB ELS SENTIMENTS DE FRUSTACIÓ DE DESCONCERT...

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

15-5-2013

"ACEPTA A CADA UNO COMO ES Y RESPETA A QUIEN ES DIFERENTE"

AQUEST ES EL MISSATGE QUE HEM DE TRANSMETRE A LA SOCIETAT

------------------------------------------------------------------------------------------------------

14-5-2013

"El problema es que este niño/a no es como lo habíamos pensado, imaginado, deseado y lentamente se comienza por asumir las diferencias y aprender que debemos aprender de esas diferencias"

EL PRIMER PROBLEMA, QUE NO EN TE LA CULPA EL NEN AMB SD ES EL DE LES EXPECTATIVES QUE ES  TE AL TENIR  UN FILL, ES TRENQUEN AMB MIL BOSSINS I S'HA DE RECONTRUIR EL QUE S'HA TRENCAT. AQUI ELS PSICOPEDAGOGS HEM DE FER DE VINCLE ENTRE LES EXPECTATIVES I LA REALITAT

------------------------------------------------------------------------------------------------------

13-5-2013

SEMBLEN TOTS IGUALS I NO HO SON. AQUEST ES UN DELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT. ESTIC OBSERVANT QUE COM TOTS ELS NENS TOTS TENEN LA SEVA PERSONALITAT, ELS SEUS INTERESSOS I ... CADA UN ES SINGULAR I IRREPETIBLE, EL QUE ELS UNEIX ES L'ALTERACIO DEL MATEIX CROMOSSOMA
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

12-5-2013

reflexió d'un nen que té un germanet amb SD

"Cuando nació Gastón, yo tenía cinco años y no entendí nada. Sólo entendí que la alegría de mis padres durante los meses del embarazo se cortó súbitamente como si una bomba imprevista hubiera caído sobre nuestra familia. La bomba la traía Gastón pero ¿qué era? ¿qué pasaba? y sobre todo ¿qué pasaría? Recuerdo que pasaba horas al lado de la cuna de mi hermanito, tratando de entender cómo ese chiquito del cual yo estaba tan orgulloso, causaba tanta tristeza. ¡Qué difícil me resultó el mundo de los grandes!"

AQUESTA REFLEXIÓ EM SERVEIX PER IL.LUSTRA UN TEMA QUE EM PREOCUPA I ES: COM VEUEN ELS ALTRES GERMANS AL QUE TE SD I COM HO VIUREN?

El que he pogut veure fins ara es que els altres germans son nens molt estructurats, i que encara que siguin més petits els ajuden. Al mateix temps aguanten amb naturalitat el fet que es tiren a sobre, fan petons... sembla que com que forma part de la seva vida i del seu escenari desde sempre ho viuen amb naturalitat, al menys de petits.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
11-5-2013

"Tratemos de no hacer seres grises de nuestros hijos. "

AQUESTA ES LA CONSIGNA QUE HAURIEM DE TENIR ELS PSICOPEDAGOS PER TRANSMETRE A AL FAMILIA, ELS NENS AMB SINDROME DE DOWN HAN DE BRILLAR COM ELS ALTRES NENS , TOT I QUE AIXÓ NO VOL DIR CREAR ESPECTATIVES FALSES, SINO QUE HAN DE SER NENS ACTIUS I FELIÇOS

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
11-5-2013

M'ha semblat interessat presentar aquest grafic de l'equema cromosomic, aquesta petita ratlleta aparentment insignificant fa que el fill tant desitjat per les families passi a ser una gran desepció, un plantejar.se perque ens ha tocat a nosaltres, com es possible,.. mil preguntes, que fan que el neixement deixi de ser una gran alegria per ser un gran disgust i un gran problema que pel que he pogut veure totes les families fan el seu proces personal d'acceptació  i de manera de afrontar aquesta caracteristica. Tothom pateix o durant la gestació o en el moment del part depenent del moment en que se'ls informa NO ES UN TEMA FÀCIL, I ESTIC OBSERVANT QUE TOTA LA FAMILIA GIRA, POTSER SENSE VOLER ENTORN A L'INFANT AMB SINDROME DE DOWN, AQUI ES ON ELS PSICOPEDAGOS HEM DE FER UNA FEINA D'ACOPANYAMENT MOLT IMPORTANT, JA QUE LA MILLOR MANERA DE AFRONTAR EL TEMA ES AMB NATURALITAT I ACCEPTANT LES DIFICULTATS COM QUALSEVOL ALTRE DIFICULTAT QUE PODEN TENIR ELS ALTRES GERMANS. ( els altres no en tenen la culpa, i a més d'aquesta manera evitem potenciar les dificultats)

-------------------------------------------------------------------------------

10-05-2013

“Tengo síndrome de Down y no soy tan distinto a ti”, 

Quin es el problema que tenen les persones amb SD,  doncs la acceptació per part de la societat en general per el fet de ser diferents. Aquesta afirmació que va ser utitizada en una campanya de la  SD espanyola, em sembla molt actual i que com a professionals hem de tenir en compte ja que no nomes es treballa amb el nen, amb la familia, sino que aquest nen a de viure en societat i aquesta societat tant tolerant... tan evolucionada... encara potser veu mes les diferencia que no les semblançes amb les parsones amb alguna caracteristica particular.

---------------------------------------------------------------------------------

9-05-2013

"Tengo síndrome de Down... ¡y qué!"

Cientos de personas reivindican la valía y el afán de superación de quienes padecen esta dolencia, que cada vez están más integrados en las actividades cotidianas.

AQUEST ES EL RESULTAT FINAL DE TOTA LA LABOR DE UN PSICOPEDAGOG, FER QUE ELS SEUS PACIENTS, ALUMNES, DIGUEM-NE COM ENS A SEMBLI ARRIBIN A ACCEPTAR EL QUE TENEN, I LES LIMITACIONS QUE AIXÓ ELS COMPORTA, I VALORIN EL QUE PODEN FER I TINGUIN EL CONVENCIMENT QUE PODEN FER COSES INTERESSANTS I ENRIQUIDORES COM TOTHOM. VISCA L'AUTOESTIMA I L'AUTOIMATGE  CORRECTA.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

08-05-2013

“Mis padres me trataron siempre como a uno más. Incluso me exigían más que a mis hermanos”

Con motivo de la presentación en Málaga del primer libro escrito por Pablo Pineda, el joven con síndrome de Down. ( 8-05-2013)

Ja us he parlat en altres llocs de Pablo Pineda, realment es un referent per els nens amb SD, i m'ha agradat molt aquesta afirmació que fa sobre la manera que el tractaven la seva familia, que com he dit anteriorment, el fet de tenir un nen amb SD condiciona tota al dinamica. AQUESTA PENSO QUE ES LA CLAU PERQUE EVOLUCIONIN, JA QUE CAP DEFICIENCIA NI CIRCUMTANCIA POT JUSTIFICAR QUE NO SE'LS EXIGEIXI RES I QUE SE'LS HI PERMETI TOT. AQUEST ES UNA DE LES MISSIONS DEL PSICOPEDAGOG JA QUE ES TÉ TENDENCIA A NO DEMANAR-LOS'HI GAIRES COSES PENSANT QUE NO PODEN. CAL POSAR-LOS EN SITUACIÓ I ESTIRAR-LOS PER DONAR OPORTUNITAT DE DEMOSTRAR FINS A ON PONEN ARRIBAR.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 
07-05-2013

Les noves tecnologies, l'ordinador, el teléfon mobil, la tablet... els crida molt l'atenció als nens amb sindrome de Down, però tinc un dubte que tinc que anar resolent amb l'observació i la formació: realment es compleix el treball d'habilitats cognitives, o simplement ells valoren la resposta que els dona l'ordinador es a dir que no pensen sino que proven i evidentment se'n surten perque les activitats estan pensades perque sigui així.????? els estic ensenyant a pensar o a jugar a "la maquineta"?????

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
6-5-2013

Avui a la sessió de formació de l'aula oberta he resolt un dubte o mes bé una questió que des que estic en contacte amb nens amb S.D. tenia al cap. La questió es la integració es necessaria per aprendre a conviure en societat però per tenir relacions d'amistat de parella, etc... es possible que les tinguin amb gent sense cap dificultat? avui la conferenciant m'ha resolt l'enigma DONCS NO, CAL QUE ES RELACIONIN AMB GENT COM ELLS

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

27-04-2013

Cal en aquest apartat de reflexions, valorar com condiciona a la familia el fet de tenir un fill amb SD. Penso que aquí tenim molte feina a fer els psicopedagogs ja que quan es traballa amb un nen amb aquestes caracteristiques també estas treballant amb la familia, ja que necessiten guia i recolsament i tot el que fa o li passa amb el nen en questió té més "importancia" que als altres fills.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

26-04-2013

Encara que la mafalda digui aquest eslogan cal ser concients que vivim amb un mon competitiu que triomfen els més valids i mes capacitats, i que els valors tradicionals de comprensio, respecte... sembla que s'han perdut. Amb tot aixó penso a vegades amb com la crisis afecta a les persones que tenen SD, ja que si es dificil trobar feina per tothom que passa amb ells? a les empreses se'ls respecta? He de trobar la resposta pero el sentit comú em diu que com sempre el mes debil es el que pateix mes i per tant la crisis deu afectar també a aquest col.lectiu.

EN LES MEVES INDAGACIONS HE TROBAT UNA NOTICIA QUE CORROBORA EL QUE EXPOSAVA EN EL SEU MOMENT

La Junta “cambia contratos laborales para personas con síndrome de down por prácticas sin remunerar”
25/03/2013

La presidenta de Castilla-La Mancha “despidió” a los seis jóvenes con síndrome de down que trabajan contratados en la Administración autonómica, en las Consejerías de Bienestar Social y de Industria y en las delegaciones de Toledo de las Consejerías de Industria y de Trabajo, recuerdan desde el PSOE.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

25-04-2013







------------------------------------------------------------------------------------------------------------


24-04-2013

Una de les peces d'aquest trencaclosques huma que més m'ha impressionat es la mare de cada una de les criatures: sembla que cada dia visquin una final olimpica, i que la medalla d'or sigui el propi fill, ja que son nens que no són els mes rapids, ni els mes guapos, ni els mes intel.ligents, però hi ha un esforç enorme per part DE LES MARES I D'ELLS MATEIXOS SON UNS GRAN CAMPEONS ANONIMS

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

23-04-2013

                       AQUEST PODRIA SER UNA IMATGE DE LES SENSACIONS QUE S'EXPERIMENTA QUAN TENS APROP NENS AMB S.D. ELS VEUS MOLT CARINYOSOS, MOLT VULNERABLES, MOLT TENDRES.... En una de les xarrades de formació es va dir que no tothom es capaç de treballar i d'entendre'ls i es axi he de reconeixer que ha vegades el fet de ensenyar-los'hi coses desespera ja que els costa molt i et deixaries portar per la tendressa, que per altra banda els perjudicaria.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------



22-05-2013

MISSATGE QUE HEM DE TENIR PRESENT ELS PSICOPEDAGOGS PER TAL DE DONAR SOPORT ALS PARES QUE COM ES LOGIC ES DESANIMEN AL VEURE QUE EL SEU FILL LI COSTA APRENDRE, QUE LI COSTA PARLAR, QUE A NIVELL MOTRIU LI COSTA...

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

22-04-2013

Una de les afirmacions que ha sortit moltes vegades a les jornades de formació "aula Oberta" es la por dels pares: por quan arribi l'adolescencia, por al moment que els seus fills els preguntin perque jo soc diferent, por a que faran quan siguin grans, por a quan ells morin que passara.... al veritat es que aplicant la empatia de mare els entenc molt bé ja que tots els pares ens preocupa  que sera dels nostres fills i quina vida tindran i sobretot que siguin feliços, per tant els pares amb nens amb SD penso que per part dels professionals que tractem amb ells han de rebre molt recolzament i dins d'una actitud realista claus per poder afrontar aquestes pors, que no vol dir solucions, que ja el futur ningu sap com serà.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

21-4-2013

Una cosa que he apres, amb el tracte amb els nens amb SD es a veure'ls amb uns altres ulls, ja que tot i fer molts anys de mestra he de dir que a la meva escola mai hi ha hagut un alumne amb aquesta realitat i per tant m'impresionava una mica. Cal tractar-los amb naturalitat, sense compassió sinò amb respecte i admiració. Moltes vegades penso amb els pares  molts d'ells són joves i guapos i en canvi la genetica els va donar una mala sorpresa, perque siguem clars CAP PARE VOL UN NEN AMB DIFICULTATS,

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

20-4-2013

AQUESTA CONTUNDENT AFIRMACIÓ ES LA D'UNS PARES AMB UNA NENA AMB SINDROME DE DOWN. La sensació es que la tan anomenada integració per alguns pares els sona a discriminació, a tracte que els fa diferents i que indirectamenrt els exclou de la societat i que es aquesta societat la que fa el favor de voler-los'hi. 

 Com  Psicopedagogs penso que tenim una tasca important la de fer que els nens amb S.D. estiguin a les escoles, sense al sensació de que reben un tracte especial, sinò que dins les seves circumstancies tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que els altres, penso sobretot en quan a comportament, a relacions socials.. perque cal també acceptar la realitat i es que la dificultat psiquica fa que a nivell de resultats academics no se'ls pugui exigir el mateix.

Quiero gritar bien alto y bien claro,que nuestra chica con SD no tiene que integrarse en ningún sitio, no tiene que demostrar nada  para que la permitan entrar, porque ya esta dentro.

Extret del diario de una chica con Sindrome de Down

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

19-4-2013

Estic comprovant que els topics amb els nens amb sindrome de Down, no són certs, es diu: que són simpatics, carinyosos, alegres,.... doncs ni ha de tot "- como los granitos de arena, todos iguales, todos diferentes."
 Per tant es molt important a l'hora de treballar amb ells fugir de estereotips i veure'ls com un nen mes i intentar esbrinar quina es la seva personalitat, interessos, motivacions, ja que cada un es unic i irrepetible i topic o estereotips nomes fan que perjudicar i contribuir a possar etiquetes que perjudiquen.



---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

18-04-2013

M'ha fet pensar una dedicatoria que diu " nadie es capaz de hacerlo todo y nadie es incapaz de hacer nada."

Efectivament, com a psicopedagogs cal que tinguem molt clar que el fet que no puguin fer moltes coses no es exclusiu d'ells sinó que ningu es capaç de fer-ho tot, encara que si que hem de ser concients que els costa una mica més tot. Cal valorar per sobre de tot les coses que poden fer encara que a l'hora de treballar o intentar consolidar aprenentatges , es una mica frustrant, ja que dona la sensació que no es fa gaire cosa.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
17-04-2013

Local, Sociedad y Justicia 21/03/2013

El Síndrome de Down, más que adversidad, un regalo de amor único

Mirant noticies relacionades amb el sindrome de Down, vaig trobar aquest titular que em va cridar molt l'atenció ja que es allo de veure l'ampolla mig plena o mig buida, en comptes de veureu i viureu com una gran desgracia es pot veure i viure com un regal únic d'amor.

 Les coses són tal i com són el que podem modificar es la nostra manera de veure.les, i es aquí on tenim un paper molt important els psicopedagogs ja que lluny de la carrega efectiva que comporta ser pare, germa, avi... podem aportar aquesta VISIÓ POSITIVA, EM SEMBLA FONAMENTAL, cal que a més de formar-nos a nivell de coneixements, també procurem tenir un BON EQUILIBRI PSICOLOGIC, I UN POSITIVISME CONTAGIOS.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

16-04.2013

 Poema “La Rosa Azul”

Patito ¿Conoces las Rosas Azules? para obtenerlas no necesitas semillas especiales, ni cuidados de alta tecnología, ni mucho menos espacios escogidos, ¿Qué será necesario para poder tenerlas?, serán acaso diferentes a las demás flores que crecen libremente en nuestro jardín; no, no hay que alimentarlas en forma aislada, ni esconderlas nunca porque se marchitan, ellas, tienen un débil tallo, pero fuertes raíces y el color y la vida únicamente se las dará el amor; soy la rosa azul que tú jamás pediste, no soy diferente a las demás rosas, prefiero ver risas para aprender a vivir, requiero de cariño para aprender a amar, no soy diferente a los demás niños, soy la rosa azul regalo del cielo, riégame con tu amor y encontrarás en mí el nacimiento de tu fe y tu felicidad; las rosas de cualquier color son hermosas, pero las azules siempre serán únicas.

Amb aquest poema va començar l'acte per commenoar el dia Mundial de la Sindrome de Down, el qual anava acompanat d'una reflexió:

LA SINDROME DE DOWN NO ES UNA ENFERMETAT SINO UNA UNA CONDICIÓ DE VIDA

Efectivament, la sindorme de Down, no es una enfermetat, ja que es tracta d'una anomalia cromosomica, que no es cura ni hi ha cap terapia restitutiva, es a dir es una caracteristica que ve de "serie" i per s'ha de viure tota la vida amb ell procurant fer una vida el mes normal possible, i no de malalt per tant es una condició de vida.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

15-4-2013

HEM SEMBLA MOLT IMPORTANT DEIXAR AQUESTA HISTORIA REAL  DE COM UNS PARES QUE ESPEREN UN PRECIÓS NADÓ ,SABEN QUE LA SEVA FILLA TE SINDROME DE DOWN. LA REFLEXIÓ ES MOLT CLARA: EL DISGUST MÉS IMPORTANT QUE DONEN ELS NENS AMB S.D. ES EL DIAGNOSTIC

Cuando nació la protagonista de este diario, se la llevaron al poco tiempo a neonatos. No dijeron nada de su SD.

Mi hermana Esperanza, que me acompaño en el parto, acudió a la unidad de Neonatologia con el bebe entre sus brazos y ocurrió lo siguiente:

- "¿Es el down?", pregunto una enfermera en voz alta.

- "¿Como?, ¿que mi sobrina tiene síndrome de down?" exclamo Esperanza. El personal de enfermería no había reparado en su presencia.

- "No, no " balbucearon azoradas.

Mi hermana regreso a la habitación en la que me encontraba y me dijo:

- "Pobrecitos, ha habido unos padres que han tenido un hijo con SD".

No imaginábamos ni remotamente que se habían referido a nuestra preciosa niña. Pero considerábamos que esos padres eran dignos de lastima y como tal los compadecimos.

Cuando horas después nos preguntaron al papá y a mi (esperaron que estuviéramos juntos para darnos la noticia) a quien creíamos que se parecía nuestra peque, comprendí entonces que aquel SD era mío y los padres que suponía dignos de lastima eramos nosotros.

La ignorancia nos jugo esos días una mala pasada. El tiempo se ha encargado de mostrarnos una realidad muy distinta a la que creíamos entonces. La discapacidad intelectual era un mundo que no solo nos era desconocido. También indiferente.

El doctor Francisco Hermida atendió en su consulta de pediatría a docenas de niños con Síndrome de Down. Solía decir de ellos que eran criaturas que proporcionaban un único disgusto en su vida, el de su diagnóstico.

http://diariodeunachicaconsindromededown.blogspot.com.es/

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

14-4-2013

Els infants amb S.D, tenen moltes possibilitats de fer coses i a es socialment  una discapacitat que potser pel fet de ser tan visible es molt acceptada i tolerada. Fins i tot hi ha pares de nens de una classe on hi ha un nen amb aquesta situació, i parlo per la classe de la meva filla, que pensen que es positiu que els nens convisquin amb un nen amb SD

 

 “El síndrome de Down es una discapacidad pero hay que tener claro que los chavales tienen una inclusión social muy completa y un futuro muy prometedor por delante”.  Uhlmann

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

13-04-2013

Deixo aquest conte per reflexionar una miqueta  

“Potser si que he de fer més viatges a la font, però són molt més bonics i planers gràcies a tu.”

                         El conte de l’aiguader

Hi havia una vegada un aiguader que cada dia anava a buscar l’aigua a la font amb el seus dos càntirs a les espatlles.
El que duia a l’espatlla dreta estava perfecte, però el que duia a l’espatlla esquerra tenia una petita esquerda per on s’escapava l’aigua, i mai arribava plè a casa. El càntir de l’espatlla esquerra estava molt preocupat perquè sempre perdia aigua i un dia li va dir a l’aiguader:
“Perquè no em canvies per un càntir nou? jo estic esquerdat i et dono més feina que l’altre.”
L’aiguader li va respondre:
“Tu no t’has adonat que jo he tirat al llarg del camí llavors de flors i que gràcies a l’aigua que tu perds les has anat regant i ara tenim aquest camí tant florit i tant bonic que em fa la tornada a casa molt més agradable i més lleugera tot i anar carregat”
“Potser si que he de fer més viatges a la font, però són molt més bonics i planers gràcies a tu.”

extret de www.thelaiatelegraph.org

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

12-4-2013

 Els nens dels tres grups es mostren generalment alegres i, comunicatius, amb ganes de jugar i de moure’s, i  de fer els jocs. Es  comuniquen molt amb les mans i les expressions, depenent del grau de desenvolupament del llenguatge oral. Que puc observar que encara que no el tinguin desenvolupat tenen ganes de comunicar-se i aixó facilita la feina


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

11-4-2013

La sensació després de treballar 20 anys com a mestra amb una escola, es que els nens que ara estic fent el taller d'habilitats cognitives, que tenen S.D. van molt a poc a poc, es fa lent que vegis els resultats dels treball que s'esta fent, i inevitablement els comparo amb els altres nens. Des de la lógica i des de la teoria ja se que es normal, que forma part de la seva dificultat, per tant he arribat a la conclusió que com a psicopedagoga cal tenir una visió de la feina que es fa a llarg termini, i pensar que tot el que es sembra es recull encara que en el moment no ho sembli.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

10-4-2013

UNA DE LES MISSIONS DELS PSICOPEDAGOGS ES  AJUDAR ALS INFANTS, FUTURS ADULTS   amb SD  que han passat de ser subjectes passius a sentir-se protagonistes i capaços d’oferir les seves qualitats i capacitats A TROBAR EL SEU LLOC EN LA SOCIETAT

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

9-4-2013

ELS PSICOPEDAGOGS QUE TREBALLEM AMB NENS AMB SD HEM DE SER : lluitadors/es i optimistes. Tot i les limitacions que comporta l’anomalia genètica els infants amb Síndrome de Down tenen unes potencialitats de desenvolupament increïbles.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

8-4-2013

He trobat aquest conte que es molt ilustratiu de que passa a uns pares quan tenen un nen amb la Sindrome de Down. En les diferents sessions de formació que he assistit sempre es recalca que pel que fa als pares una de les coses més dificils i a la vegada més importants es la acceptació de la relitat del seu  fill. AQUI ES ON ELS PSICOPEDOGS HEM DE TENIR UNA SENSIBILITAT ESPECIAL I ANAR MÉS ENLLAR DE LA PROFESSIONALITAT, ES A DIR CAL TENIR LA CAPACITAT DE ACOMPANYAR, ESCOLTAR, RESPECTAR, GUIAR....

                                    VIATGE A HOLANDA

Aquesta és una reflexió metafòrica de Emily Pearl Kinsgley que vaig llegir als pocs dies de néixer el Guillem i, a part de fer-me plorar, em va fer pensar molt (i en positiu). Aquí va:

Quan esperes un bebé, és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos : El Coliseu, El David de Miquel Àngel, les gòndoles a Venècia… també pots aprendre algunes frases en italià. És tot molt excitant.

Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia. Prepares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu “Benvinguts a Holanda”.

“Holanda?” preguntes “¿Que vol dir amb Holanda? ¡Jo vaig pagar per anar a Itàlia!. Tota la meva vida he somiat amb anar a Itàlia”.

Però, hi ha hagut un canvi en el plà de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar.

Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un idioma nou.

El que és important es que no t’han portat a un lloc horrible, es tracta, simplement, d’un lloc diferent. Es més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració, comences a mirar al teu voltant, i notes que Holanda té molins de vent, tulipes, fins i tot Rembrandts…

Però tots als qui coneixes estan ocupats anant i venint d’Italià presumint del temps meravellós que han passat. I durant la resta de la teva vida, et diràs: “Sí, aquí és on suposava que jo anava. Això és el que jo havia planejat”.

Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Però si malgastes la teva vida lamentant no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per disfrutar del que és especial. Les coses encantadores que t’ofereix Holanda.

Emily Pearl Kinsgley.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

07-04-2013

“Amb els peus a terra i el cap als núvols”

missatge amb de Emilio Ruiz, assessor psicopedagògic del portal down21.org i de la Fundació Síndrome de Down de Cantàbria,  dins la conferència titulada“Habilitats socials en la persona amb la síndrome de Down”, organitzada per Familia-21 a Barcelona.

Aquesta frase fa  reflexionar sobre la importància que te el que fem totes les persones que estan encontacte amb els infants amb aquesta realitat i per suposat els psicopedagogs , i de les expectatives que tenim amb els nens amb Sindrome de Down  , hem de creure i esperar molt d’ells, però sent prudents en el plantejament d’expectatives sobre les seves potencia itats que  en molts aspectes, estan limitades.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

           Les dos primeres sessions m'han servit per  constatar que la edat biologica té una importancia relativa en el desenvolupament d'un nen amb dificultats, ja que hi ha una nena de dos anys que a nivell d'autonomia, cognitiu, de llenguatge... que  segueix millor el ritme altres de més grans.

08-04-2013

             La trisomia del cromosoma 21 té una sèrie de conseqüències anòmales en el desenvolupament i funció de molts diversos òrgans i aparells de l’organisme. Aquestes conseqüències poden ser molt variables d’una persona a l’altra. Pel que fa a l’afectació cerebral, també hi ha una variabilitat enorme en les diferents persones amb SD. De manera que  algunes de les funcions del cervell es veuran alterades amb major o menor grau. Tal com explica el Dr. Jesús Florez“això no resta ni un bri a la dignitat humana de la persona amb síndrome de Down, però hem de reconèixer que determinades expressions de la vida i funció d’aquest cervell es desvien de la “normalitat”: unes vegades en la seva dimensió cognitiva, altres en el comportament, altres en la capacitat d’adaptació i altres en la seva habilitat comunicativa”. La seva intel·ligència es mou en mig de moltes traves que els impedeixen adaptar-se amb rapidesa i flexibilitat a les condicions del seu entorn, i la seva discapacitat intel·lectual els impossibilita a vegades realitzar eleccions necessàries.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

                  He pogut coneixer a través del curs de formació "aula oberta", i de les reunions amb el coordinador del taller i amb la psicopedagoga responsable del taller la dificultat d'acceptació dels pares que tenen un nen amb sindrome de Down.

ATENCIÓN A LAS FAMILIASSi acabáis de tener un bebé con síndrome de Down o acabáis de saber que esperáis uno,
 llamadnos al 630 244 458.

EM SEMBLA MOLT IMPORTANT, AQUESTA IMATGE ON UN PARE MIRA AMB TENDRESA AL SEU FILL AMB SINDROME DE DOWN, I TAMBÉ, QUE LA FUNDACIÓ TINGUI AQUESTA SECCIÓ ESPECIAL, JA QUE  UNA DE LES COSES QUE MÉS COSTA ES ACCEPTAR I CREAR UN VINCLE AFECTIU CORRECTE, AMB UN NEN QUE NO ES EL QUE EN LES FANTASIES DE TOTS ELS PARES HAN SOMIAT.

¿Tu bebé tiene síndrome Down?